Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Oceà
Mitologia
Divinitat grega.
Fill —segons Hesíode— d’Urà el Cel i de Gea la Terra, fou el primogènit dels Titans Amb la seva germana Tetis engendraren totes les aigües del món Els fills mascles foren els rius, i les noies les deus i les fonts L’art antiga el representà com un vell barbut amb banyes
Amfitrita
Mitologia
Deessa grega, d’origen prehel lènic, considerada com una de les nereides.
Filla d’Oceà i esposa de Posidó
Dione
Mitologia
Deessa grega amb culte al santuari de Dodona.
Hom la feu descendent d’Urà i de Gea o d’Oceà i de Tetis Una tradició la presentava com la mare d' Afrodita
Nèmesi
Mitologia
En la religió i en la mitologia gregues, personificació de la justícia distributiva, que puneix tot el que, excedint la justa mesura (ὕβρις), torba l’ordre de l’univers.
Venerada com a veritable dea, filla de l’Oceà, o de l’Èreb, i de la Nit i mare d’Helena i d’Erecteu, el centre del seu culte era Ramnunt, a l’Àtica, on hi havia la seva representació més famosa, obra d’Agoràcrit de Paros En honor d’ella a Atenes se celebraven les festes Nemèsies
Doris
Mitologia
Filla d’Oceà i de Tetis.
Amb Nereu engendrà les Nereides, divinitats marines, i també l’heroi Nerites
Pegàs

Pegàs representat en un nural turc
Corel
Mitologia
En la mitologia grega, cavall alat engendrat per Posidó i la gorgona Medusa.
Segons Hesíode, nasqué del cap de la gorgona quan Perseu li tallà el cap prop de les fonts περi πhγας d’on el seu nom de l’Oceà Servidor de Zeus, amb una guitza detingué l’ascensió al cel del mont Helicó i feu sorgir la font Hipocrene, les aigües de la qual eren inspiradores de poesia Finalment, fou transformat en constellació
Atlàntida
©
Mitologia
Segons la tradició grega, illa o continent, país dels atlants, que s’enfonsà, engolit per la mar, en una època remota.
Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això passava, sempre segons la versió…
Hecateu
Mitologia
Logògraf grec.
Seguidor d’Anaximandre, participà activament en la revolta dels jonis contra Pèrsia 499-494 aC Llargs i freqüents viatges enriquiren la seva imatge del món Hom coneix només uns fragments de les seves obres Περίοδος γῆς on descrivia la Terra i traçà un planisferi que adoptava la concepció oriental d’Anaximandre d’un disc rodejat per l’oceà i un tractat sobre les genealogies mítiques, on intentà d’elaborar una interpretació racionalista dels mites, les tradicions i les creences
oceànide
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les filles (quaranta-una, segons Hesíode) de l’Oceà i de Tetis.
Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills
Estígia
Mitologia
Segons Hesíode, filla d’Oceà i de Tetis, muller de Pal·lant i mare del Zel, la Victòria, el Poder i la Força.
Ajudà Zeus en la lluita contra els gegants, i el seu nom fou donat al riu més important de l’infern Zeus disposà que el jurament fet per les seves aigües fos inviolable