Resultats de la cerca

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els…

Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns valors…

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…

Finestrals del claustre del monestir de Vallbona de les Monges Aquests finestrals de la galeria nord del claustre, amb nombrosos escuts amb les armes dels Anglesola, es van construir segurament durant el govern de les abadesses Berenguera o Sibilla d’Anglesola Només al segle XIV, les diferents branques d’aquest llinatge, senyor de les viles d’Anglesola i Bellpuig, entre molts altres llocs, van donar quatre abadesses al monestir Blanca 1294-1324, Berenguera 1348-77, Sibilla 1377-79 i Saurena 1379-92 Es tracta d’un cas força corrent de patrimonialització d’un càrrec a les mans d’una de les…

Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…

Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…

Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de la Vall de Betlem es dreça al peu del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina, dins del terme municipal de Badalona, en un indret estratègic, proper a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però poc visible des de les ciutats veïnes S’hi pot accedir des del barri badaloní del Canyet i també des de Santa Coloma, a través de pistes de terra El monestir és un conjunt del gòtic tardà, amb modificacions posteriors, de gran interès per la seva unitat i la seva distingida…