Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb…
El panorama artístic a Lleida
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…
Els castells del pla i de la regió de Lleida
Art gòtic
El sector occidental de la Catalunya Nova correspon bàsicament a la regió de Lleida, integrada per aquesta mateixa ciutat i la seva zona d’influència, una gran planúria solcada pel Segre i els seus afluents Aquest territori té, al nord, les primeres elevacions prepirinenques i la vall del Llobregós a l’est, els altiplans segarrencs la vall de l’Ebre, pel sud, i la vall del Cinca per l’oest És a dir, inclou, totalment o parcialment, les actuals comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, així com les del Baix Cinca i la Llitera Sala residencial…
La influència septentrional: el flamenquisme i l’influx germànic
Art gòtic
Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…
El retaule major de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’Empúries i els…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des…
Pere de Santjoan
Art gòtic
Misericòrdia del cor de la catedral de la Seu d’Urgell Correspon a la cadira del comte d’Urgell S’hi veu una figura híbrida filant i un jove que flanquegen una figura semiajupida que fa com si aguantés el seient Pere de Santjoan va contractar el cor el 1410 © IAAH/AM Una embosta de dades documentals i algunes obres permeten situar el mestre picapedrer i imaginaire Pere de Santjoan a bona part de les principals fàbriques escultòriques catalanes de l’entorn del 1400 D’origen picard, no és un artista innovador, sinó un bon artesà que exerceix com a escultor i també com a arquitecte i que…
El flamenquisme al País Valencià i Lluís Dalmau
Art gòtic
S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana Company, ep 2006, que la moda pictòrica de l’ ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos A casa nostra bona part d’aquest nou influx va ser degut al gust personal d’Alfons el Magnànim 1396-1458, coronat rei el 1416, tot i que també el clergat de l’època, la noblesa, la burgesia i les corporacions municipals es van decantar clarament per la moda flamenca Aquest art, especialment pel que fa a…