Resultats de la cerca

Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal

Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic

Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en…

Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…

La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona , una espècie que es pensava que s’…

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic