Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
megalobatraci
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels, de la família dels criptobrànquids, de grans dimensions.
Comprèn les espècies Mdavidianus , que pot arribar a fer 1 m de longitud total i que és pròpia de la Xina i del Tibet, i Mjaponicus , anomenada salamandra gegant del Japó , que habita només a l’illa de Honshū i que pot atènyer els 160 cm de llargària Ambdues espècies són típiques de zones muntanyoses
cocodril americà
cocodril americà
© Fototeca.cat
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, d’uns 3,5 m de llargada que es caracteritza per tenir el musell molt allargat.
El seu hàbitat s’estén des de l’Equador fins a Florida A Cuba n'hi ha una espècie de dimensions més petites Crocodylus rhombifer , que és anomenat localment caimán
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs…
camaleó

Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Herpetologia
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en…
rànids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs que es caracteritzen per la manca de les falanges intercalars cartilaginoses i pel fet de presentar la cintura escapular soldada a la part mitjana i les vèrtebres sacres amb les apòfisis transversals no dilatades.
Són de dimensions mitjanes o relativament grans Saltadors, excavadors, arborícoles, àgils i elegants, ocupen els hàbitats més variats, però en general són formes de vida aquàtica, bé que alguna torna al medi híbrid només en el moment de la reproducció Difosos per tot el planeta, habiten majoritàriament a l’Àfrica El gènere Rana és el més important de la família
opistòglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí es troben a la mandíbula superior i a la part posterior de la boca.
Tot i tenir un verí potent, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar, les serps opistòglifes són inofensives per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí impedeix que es puguin clavar Aquestes dents tan sols són efectives en el cas de preses de dimensions petites i en el moment d’empassar-se-les A Catalunya només hi ha una espècie d’ofidi opistòglif la serp verda Malpolon monspessulanus
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en…