Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
basilisc
basilisc 4
© Fototeca.cat
Herpetologia
Gènere de rèptils saures, de la família dels iguànids, que atenyen uns 80 cm de llargada, de colors variables, bruns o verdosos.
Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua
pipa de Surinam
Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…
iguànids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos de cap gros i allargat, ulls protegits per parpelles mòbils, cinc dits desiguals, llengua no protàctil i crestes damunt l’esquena i la cua.
Comprèn uns 30 gèneres i nombroses espècies, que habiten a Amèrica, Madagascar i les illes Fiji
anurs
Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda