Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
àpodes
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per una seixantena d’espècies d’animals vermiformes, mancats totalment de potes i cintures; és un grup aberrant.
Recorden, tant per l’aspecte com pels hàbits menen una vida més o menys subterrània, així com per la manera de traslladar-se moviments peristàltics, els cucs de terra D’adults llur mida oscilla entre els 30 i els 120 cm Tenen un elevat nombre de vèrtebres La pell, llisa o coberta d’escates, sol posseir glàndules productores de líquids irritants No tenen ulls o els tenen recoberts per la pell manquen de timpans i d’oïda mitjana, però perceben els sons gràcies a les vibracions que experimenta llur esquelet Prop dels ulls, si en tenen, a banda i banda dels orificis nasals, posseeixen una mena de…
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i …
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en…
cloaca
Herpetologia
Mastologia
Ornitologia
Orifici d’origen ectoendodèrmic on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals i que posseeixen els amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes.
És present també en els embrions de tots els vertebrats
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats