Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dístoma
Helmintologia
Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis
.
En estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i, ocasionalment, de l’home i altres mamífers Són hermafrodites El dístoma hepàtic o fascíola Fasciola hepatica fa 3 cm de llargada l’hoste intermedi, en el qual el miracidi es transforma fins a l’estat de cercària, és un gastròpode d’aigua dolça Limnaea El dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum és més petit no arriba a 1 cm, i durant el desenvolupament no passa per la fase aquàtica, parasita gastròpodes terrestres i les cercàries arriben fins a l’hoste definitiu mitjançant les formigues, que les…
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
ascidi
Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
sageta
Helmintologia
Gènere de cucs marins, del grup dels quetògnats, transparents, de cos allargat, més o menys aplanat dorsiventralment, amb dos parells d’aletes laterals separades entre elles i de la caudal i d’uns 15 a 70 mm de llargada.
És un important element del plàncton oceànic Carnívor voraç, s’alimenta de petits crustacis, de llurs larves i d’altres petits organismes Sagitta bipunctata 1,5-2 cm és una espècie mediterrània comuna
espirògraf
Helmintologia
Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids.
El cos és completament entaforat dins un tub cilíndric de 20 a 30 cm de llargada, incrustat de fang, sovint cobert d’algues i fixat a les pedres o colgat a la sorra per la seva extremitat Del tub només surt l’enorme plomall branquial format per dos lòbuls desiguals, de color variable, ratllat de blanc, violeta, groc i marró El plomall també desapareix dins el tub al més petit símptoma de perill És molt corrent a la Mediterrània a poca profunditat
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…
nectonema
Helmintologia
Gènere de nematohelmints de l’ordre dels nectonematoïdeus, de la família dels nectonemàtids, que inclou cucs marins filiformes de talla molt variable (des de 10 mm fins a 80 cm).
El cos és recorregut per dues fileres de sedes cuticulars En llur cicle evolutiu, després d’una fase larvària normal passen a un estadi jovenívol parasitant el celoma de crustacis decàpodes L’animal adult és pelàgic