Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
arenícola
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets, sedentaris, amb el cos dividit en tres regions, la intermèdia de les quals presenta plomalls de brànquies.
Excaven galeries en forma de U a la sorra del litoral Ingereixen fang contínuament, del qual retenen les partícules orgàniques que constitueixen llur aliment L’espècie A marina és molt comuna a la Cantàbrica i a la mar del Nord L’espècie A piscatorum és emprada pels pescadors de canya com a esquer
diplozòon
Helmintologia
Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids, format a l’estat adult per dos individus hermafrodites soldats en X.
L’única espècie que comprèn és Diplozoon paradoxum , que parasita peixos d’aigua dolça
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
ascidi
Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
sageta
Helmintologia
Gènere de cucs marins, del grup dels quetògnats, transparents, de cos allargat, més o menys aplanat dorsiventralment, amb dos parells d’aletes laterals separades entre elles i de la caudal i d’uns 15 a 70 mm de llargada.
És un important element del plàncton oceànic Carnívor voraç, s’alimenta de petits crustacis, de llurs larves i d’altres petits organismes Sagitta bipunctata 1,5-2 cm és una espècie mediterrània comuna
sèrpula
fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
espirorbis
Helmintologia
Nom donat a diversos poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids, de petita talla i cos asimètric.
Habiten dins un tub calcari enrotllat en espiral, variable de forma i ornamentació El nombre de segments toràcics setígers és de tres o, rarament, de quatre la forma i el nombre de les sedes són caràcters d’importància sistemàtica Els ulls sovint hi són presents Tenen un collaret àmpliament fes a la cara dorsal Són hermafrodites La incubació dels ous té lloc al tub o a l’opercle, segons l’espècie Habiten fixats a les pedres, a les closques d’altres animals o a les algues dels fons marins litorals Com tots els poliquets sedentaris, són micròfags i filtradors
anguíl·lula
Helmintologia
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids.
Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’espècie…
cuc de terra
Cuc de terra
Tanja-Tiziana Burdi - Fotolia.com
Helmintologia
Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima.
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl esponjament mecànic per una banda, cosa que el fa més permeable als gasos, i enriquiment químic per una altra, ja que la terra que ha passat per llurs tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica edàfica De nit surten a la…