Resultats de la cerca

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només…

Llur cos és transformat en una massa informe amb ramificacions o arrels que penetren a l’interior de l’hoste no s’hi reconeix, doncs, cap mena de segmentació ni d’apèndix, ni tampoc aparell digestiu Són hermafrodites En llur desenvolupament larval passen per les fases de naupli i cipris i produeixen no totes les espècies castració parasitària i inversió de sexe La majoria d’espècies pertanyen al gènere Sacculina saculina

Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli

La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa…

Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la…

Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…

Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i aliment Les formes paràsites…