Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
avetosa
Avetosa
© Xevi Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual domina l’avet.
Es fa a l’alta muntanya, a la part baixa de l’estatge subalpí a vegades penetra dins l’estatge de la pineda de pi negre, i fins arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
veld
Geobotànica
Tipus de praderia pròpia dels altiplans de l’Àfrica austral.
Per extensió, hom designa amb aquest nom vastes regions d’aquesta zona El nom veld ‘camp’ fa referència al seu aspecte obert i d’arbrat escàs Es caracteritza per un clima bastant sec i una relativa aridesa, que pot augmentar o disminuir segons l’altitud La vegetació és principalment herbàcia, tot i que en les zones més àrides predominen els matollars, i està adaptada a un règim de precipitacions entre moderat i baix Les temperatures poden ser molt altes a l’estiu i presenten oscillacions diàries acusades Segons l’altitud, hom distingueix tres tipus de veld alt veld entre 1200 i 1800 m, veld…
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla…