Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Ottavio Rinuccini
Literatura italiana
Poeta italià.
Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie
Pier Antonio Quarantotti Gambini
Literatura italiana
Escriptor italià.
És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de…
Josep Salat i Móra
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Numismàtic i erudit.
Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la…
, ,
dret romà
Dret
Dret romà
Conjunt de regles que presidiren les relacions jurídiques del poble romà en les diferents èpoques de la seva història.
Experimentà diverses fases de desenvolupament Primerament hi hagué la fase del ius civile , des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari Posteriorment sorgí el ius gentium , l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari Finalment aparegué el ius hellenicoromà o bizantí, l’any 235, que es…
Massimo d’Azeglio
Pintura
Història
Literatura italiana
Nom amb el qual és conegut Massimo Taparelli, marquès d’Azeglio, polític, pintor i novel·lista italià.
Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…
Salvatore Quasimodo
Literatura italiana
Poeta, traductor i assagista italià.
Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…