Resultats de la cerca

Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el…

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII desaparegué el…

Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cella o casa monàstica entre les propietats de Ripoll La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189 Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat Durant el s XV el prior no hi residia hi tenia només un administrador El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona La seva església és ara la parroquial de la vila de…

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la feu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat de Sant Salvador per això s’hi…

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474

L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà

Guifré el Pelós donà el lloc en alou al monestir de Ripoll, i el 1079 Ermengol IV d’Urgell tornà a cedir el lloc, amb l’església de Santa Maria ja arruïnada, a Ripoll perquè hi establís un monestir Hi consta ja una comunitat el 1118, i en aquest temps hom creà una confraria de clergues i laics amb vista a l’erecció de la nova església, que fou consagrada el 1207 Fou molt afavorit pels comtes d’Urgell, especialment Ermengol VIII Tenia un prior, quatre monjos i alguns beneficiats La decadència, iniciada al segle XV, s’anà accentuant fins que el 1593 fou suprimit per Climent VIII les rendes…