Resultats de la cerca

Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per La Mosca Roja fins el 13 de gener de 1884

Editat per Publicacions El Món SA, en fou el primer director Lluís Bassets i Sánchez, el qual substituí el 1982 Enric Bastardes i Porcel Posteriorment en foren directors Toni Rodríguez Pujol el 1983, Josep Sarret el 1985, Joan Barril el 1985 i Antoni Puig el 1987 Revista d’informació general amb atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalanes, deixà de publicar-se a l’octubre del 1988

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868 Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom —per a combatre liberals i republicans—, substituït, durant una suspensió, per Lo Entreteniment 1870 Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900 Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic “Mirador” Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de La Vespa , publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura

Fou editat en castellà, a Barcelona, des de l’1 de novembre de 1873 al 3 de març de 1876 Hagué de suportar diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja” En els seus últims temps fou mensual, i la collecció completa és de 22 números Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava A°W°

Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca —el qual posteriorment passà a La Campana de Gràcia —, i tingué una regular collaboració de Josep Llunas i Pujals, que després fundà La Teula i La Tramontana