Resultats de la cerca

De caràcter multiesportiu, es dedicà especialment a l’esport de base comarcal i als esports minoritaris de Catalunya Fou dirigit per JM Campos Estava escrit en castellà, tot i que també incloïa algun article en català

Nascut d’una escissió dins d' Un tros de paper , publicà 33 números 1886-87 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López, perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba  arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel…

Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…