Resultats de la cerca

Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unís 1413, Berenguer Unís 1439 i Bernat Joan Pol La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí segle XVI

Consisteix en una sentència per la qual hom obligava un municipi concejo que acceptés per noble o hidalgo el litigant que havia promogut un plet davant el tribunal de la chancillería o l’audiència perquè li fos reconeguda aquella qualitat Hom hi recollia la prova documental i testifical presentada al judici La sentència del tribunal, en tercera instància, era la confirmació de la noblesa o hidalguía en propietat Des de Felip V s’estengué a tot Espanya Al regne d’Aragó rebé el nom de firma possessòria d’infançonia

Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle

Bé que normalment l’abdicació es produeix per un acte explícit de renúncia, històricament ha estat admesa l’abdicació per actes tàcits, tals com el matrimoni del monarca o la seva absència del regne, realitzats sense l’autorització de l’assemblea parlamentària

Defensà la cultura eslava contra les opinions de Mommsen És autor d’un centenar d’obres de temàtica històrica i jurídica, especialment Studia nad prawem polskiem ‘Estudis de dret polonès’, 1855 i Królestwo Polskie, 1295-1370 ‘El regne de Polònia, 1295-1370’, 1919

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de…

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…

Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no…

Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…

En cas contrari, constitueix una simple collecció privada en què les disposicions contingudes tenen força d’obligar per elles mateixes segons llur rang jurídic i àmbit d’aplicació La tradició de les compilacions jurídiques és antiquíssima Moltes colleccions de dret consuetudinari s’han anat recollint i conservant a manera de compilació La tècnica compiladora es desenvolupà extraordinàriament en el món romà, especialment amb Justinià, que, sota el nom de Codex El Codi, feu compilar totes les constitucions imperials romanes sistematitzades per ordre de matèries i, sota el de Digesta o Pandectae…