Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
John Austin
Dret
Jurista anglès.
És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret
Robert Aske
Història
Dret
Advocat procedent de la petita noblesa anglesa, cap del moviment anomenat Pilgrimage of Grace
.
Manuel Bosch i Barrett
Literatura
Dret
Advocat, escriptor i traductor.
Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki…
Bill of Exclusion
Dret
Nom amb què és coneguda la llei anglesa que excloïa els catòlics de la successió al tron britànic.
Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu…
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o…
Francesc Xavier Borrull i Vilanova
Dret
Història del dret
Erudit i jurista.
Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…
,