Resultats de la cerca

En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals civils i polítics dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció Protegeix el dret a la vida abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni, prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament,…

El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten…

Aquest nom, originari de les legislacions dels països anglosaxons, ha passat a designar aquest dret protegit internacionalment per la Convenció Universal del Copyright del 1952

El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el…

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…

Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava

La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el  procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…