Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
iniciativa legislativa popular
Dret
Mecanisme de participació ciutadana en l’activitat legislativa d’un estat democràtic.
La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs…
llamborda de memòria
Història
Dret
Llamborda coberta amb una placa de bronze o de llautó on es graven el nom i les dades més rellevants d'una persona que ha estat víctima del nazisme.
La llamborda de memòria, denominació en català de l’original alemany Stolperstein , que significa literalment ‘pedra que fa ensopegar’, es colloca al terra de davant de la casa on havia viscut la víctima en senyal de respecte i homenatge Fou ideada per l’artista alemany Gunter Demnig, que en collocà la primera l’any 1992 davant de l’ajuntament de Colònia, on Heinrich Himmler ordenà l’inici de les deportacions als camps de concentració A Catalunya la primera llamborda de memòria fou collocada a Navàs Bages en record de cinc deportats d’aquesta població El 2020 al conjunt de Catalunya n’hi…
Santiago Mir i Puig
Dret
Advocat penalista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com…
Constitució d’Andorra
Dret
Constitució del Principat d'Andorra que entrà en vigor el 4 de maig de 1993.
La pervivència d’unes institucions d’origen medieval que només s’havien anat modificant parcialment al llarg del segle XX comportà l’adopció d’una norma constitucional que, respectant la personalitat específica del Principat, s’adeqüés plenament a l’entorn europeu del qual històricament forma part El 1981 fou creat el Consell Executiu, que establia una primera separació de poders i que inicià el procés de redacció del text, adoptat el 2 de febrer de 1993 Fou aprovat en referèndum el 14 de març, amb el 75,7% de participació i el 74,2% de vots afirmatius El 28 d'abril fou aprovada pels…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades…
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió…
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els requisits formals i…
Magdalena Oranich i Solagran

Magdalena Oranich i Solagran
Dret
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1968, cursà també la carrera de periodisme Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki , juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments Se significà en aquest camp en el cas contra l’…