Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
remissió
Dret
Perdó o condonació total o parcial d’un deute, d’una culpa, d’una obligació renunciant als propis drets de revenja, satisfacció, de querella.
En cas de querella, implica la renúncia a continuar una demanda de punició abans d’ésser dictada sentència i extingeix el reat Tractant-se d’un deute, és exercida per una declaració satisfactòria del creditor o condonació, i extingeix l’obligació
pignoració
Dret
Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i vendre-la o de qualsevol altra manera alienar-la vençut el terme.
Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible, es pot…
bé gravat
Dret
Bé que respon directament del compliment d’una obligació o d’un deute.
dació en pagament
Dret
Acte de compliment d’una obligació mitjançant la realització d’una prestació diversa a l’establerta inicialment, fet amb el consentiment del creditor.
La dació en pagament i, especialment, la seva aprovació com a forma de pagament esdevingué una qüestió controvertida des de mitjan 2008 en esclatar la bombolla immobiliària i la crisi econòmica que l’acompanyà, quan molts titulars d’hipoteques signades per a l’adquisició d’habitatges es veieren en la impossibilitat de continuar pagant el deute
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui…
penyora
Dret
Cosa que hom posa en mans d’algú com a garantia del compliment d’un deute o d’una obligació.
perdó
Dret
Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder (condonació).
Quan el concedeix l’autoritat sobirana, és anomenat indult
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…