Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Vidal de Canyelles
Dret
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà…
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil, penal i…
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En…
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha de respectar…
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,
Dret 2013
Dret
En el context jurídic mundial, al llarg del 2013, el processos constituents que s’havien encetat amb les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab van experimentar retrocessos importants a Egipte, amb el cop d’estat que va fer retornar els militars al poder Les monarquies absolutistes del golf Pèrsic van continuar al marge del respecte als drets humans essencials reconeguts en els tractats internacionals, sobretot a causa del tracte que dispensen als treballadors estrangers i les dones En un context diferent, la condemna al soldat nord-americà Bradley Manning per les revelacions de documents…
Dret 2012
Dret
La Unió Europea va aprovar la regulació sobre l'eficiència energètica dels edificis © Parlament Europeu En el context jurídic mundial, van destacar els nous processos constituents en diversos països àrabs com a conseqüència de les revoltes revolucionàries contra els règims autocràtics, especialment a Tunis i Egipte En el context de les organitzacions internacionals, l'extraordinari suport que va obtenir Palestina a l'Organització de les Nacions, com a nou estat observador, va introduir un nou factor de canvi en les seves relacions amb Israel, el país que ocupa els seus territoris…
Dret 2015
Dret
El context jurídic mundial va estar presidit per l'impacte del terrorisme de l'Estat Islàmic Les mesures preses a França després dels atemptats del 13 de novembre a París van tornar a posar de manifest les dificultats d'equilibri entre llibertat i seguretat, especialment després de les mesures excepcionals adoptades pel Govern francès de reformar la Constitució, reduir el control judicial sobre els escorcolls policials i el rastreig massiu de dades privades A la Unió Europea, van ser aprovades, entre d'altres, les disposicions referides a les normes tècniques de regulació aplicables a la…