Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
foralisme
Política
Dret
Doctrina que propugna la conservació i el conreu dels diversos drets forals.
llei Òmnibus
Dret
Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió política que afecta diversos sectors.
Han estat conegudes, per exemple, les reformes legislatives impulsades pel Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas i aprovades pel Parlament de Catalunya al desembre del 2011, derivades de la política d’austeritat i de reducció del dèficit públic de la Generalitat a través de la reestructuració del sector públic i de l’adopció de mesures de dinamització de l’economia Aquestes anomenades lleis òmnibus integren la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa i la Llei 11/…
vot acumulat
Política
Dret
Sistema d’elecció en el qual l’elector pot emetre diversos vots a favor d’un mateix candidat.
suspensió de sou i feina
Economia
Dret
Dret del treball
Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.
Comporta la suspensió temporal de les prestacions del contracte, sense pèrdua dels drets adquirits pel treballador En cessar els efectes de la sanció sia perquè ha transcorregut el termini, sia per altres motius, la relació recupera plena virtualitat Si es tracta d’un funcionari públic, la privació de l’exercici de funcions i dels drets inherents al càrrec no pot excedir els sis anys
dret marítim
Transports
Dret
Dret marítim
Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o mercaderies en vaixells.
El predomini d’aquest darrer aspecte fa que sigui integrat tradicionalment al dret mercantil El dret marítim ha estat estructurat al nivell internacional, en especial pel que fa a l’establiment de la sobirania dels estats sobre les aigües territorials i per la consideració de territori les naus pròpies de l’estat al qual pertanyen El dret marítim català neix i es desenvolupa vinculat al dret mercantil , i n'és la institució més representativa el consolat de mar
modus vivendi
Dret
Expressió que significa ‘manera de viure’, emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats.
Així, en dret civil significa una transacció entre dues parts contràries, i en dret internacional, un règim establert entre dos estats per tal de conciliar llurs interessos contraposats
Pau Maria Turull i Fournols
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Net de Pere Turull i Sallent , fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions publicà obres com La Societat de les Nacions La moral internacionalista i Catalunya , 1917, i Civilitat i internacionalisme , 1920 i promotor de diversos organismes culturals El 1918 fundà la revista Messidor , que s’edità fins el 1921, i l’any 1919 publicà un recull d’articles d’aquesta revista en el llibre La Nueva Revolución Escriví dos reculls poètics Remembrances 1916, prologat per Alfons Maseras i on combina…
,
Jaume Cardó
Dret
Jurista.
Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges
jurisdicció administrativa
Dret
En termes generals, jurisdicció que pertany al poder executiu o estat, dins les seves variades funcions, i que rep el nom jurídic d’administració
.
L’estat delega aquesta jurisdicció en els seus diversos organismes, i, per tant, hom pot parlar de distintes jurisdiccions
Vidal de Canyelles
Dret
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina