Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
establiment
Dret
Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic.
Havia rebut el nom de carta precària
establiment
Dret
Concessió d’un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors,…
Joaquim Josep Cervino i Ferrero
Literatura
Dret
Jurista i literat en llengua castellana.
Llicenciat en dret a València, s’establí a Madrid, on arribà a magistrat del Tribunal Suprem 1875 Intervingué en l’establiment de la carrera del notariat 1857 i redactà la llei del Notariat 1862 Escriví drames bíblics Sara , 1947 Judith , 1948, poemes èpics La nueva guerra púnica o España en Marruecos , 1860 La mallorquina , 1877, i novelles curtes
dret marítim
Transports
Dret
Dret marítim
Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o mercaderies en vaixells.
El predomini d’aquest darrer aspecte fa que sigui integrat tradicionalment al dret mercantil El dret marítim ha estat estructurat al nivell internacional, en especial pel que fa a l’establiment de la sobirania dels estats sobre les aigües territorials i per la consideració de territori les naus pròpies de l’estat al qual pertanyen El dret marítim català neix i es desenvolupa vinculat al dret mercantil , i n'és la institució més representativa el consolat de mar
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut…
Oleguer d’Ametller i Pescio
Dret
Advocat, fill de Francesc d’Ametller i Perer.
Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte…
zadruga
Història
Dret
Institució de caràcter gentilici i econòmic, pròpia dels eslaus meridionals d’ençà de llur establiment als Balcans (s. VI-VII).
Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…