Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
prohibició de discriminació
Dret
Prohibició de tractar de forma diferent una persona per una condició social o personal.
D’entre les categories que reclamen una justificació més intensa del tractament diferenciat hi ha el sexe, la raça, el color, els orígens ètnics o socials, les característiques genètiques, la llengua, la religió, les opinions polítiques o de qualsevol altra mena, la pertinença a una minoria nacional, el naixement, les minusvalideses, l’edat o l’orientació sexual La prohibició de tractament discriminatori també és oberta a altres categories Es considera que no es produeix discriminació, ni que es fonamenti en les categories que consignen els textos constitucionals i determinats…
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs…
Josep Maria Boix i Raspall
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte que l’…
Enrique Fuentes Quintana
Economia
Dret
Economista castellà.
Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació abreujada per part…
Dret 2014
Dret
El context jurídic mundial va estar presidit per l’impacte de vells i nous conflictes bèllics i els intents de solucions proposades per l’Organització de les Nacions Unides ONU, la Unió Europea i altres institucions de dret internacional, amb relació als conflictes que es van registrar a Ucraïna, Mali, el Congo, Israel-Palestina, la República Centreafricana, Síria, l’Iraq o Nigèria Cal recordar la rellevància institucional que va oferir el permanent conflicte a l’Orient Mitjà i el repte plantejat a la comunitat internacional de reconèixer Palestina com a Estat membre de l’ONU A la Unió…
Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,