Resultats de la cerca

A Barcelona prengué part en els preparatius de la revolta catalana contra Joan II suggerí la necessitat de constituir l’exèrcit que després capitanejà el comte de Pallars Al començament del juny de 1462, la generalitat catalana l’envià a la regió de Lleida per tal de contribuir a la seva defensa, davant l’amenaça de les tropes de Joan II Quan, des de Tàrrega i al capdavant de 500 homes, es dirigia a socórrer Lleida, quedà encerclat a Castelldans, i es reté amb la seva host fou processat i executat Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de…

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…

El 1874 s’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà la seva obra  Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, els volums de poesia Emociones 1889,  Mis querellas  1871 i  De tarde en tarde 1891, la novella  Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames Un drama al vapor  1888

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el…