Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
jurisdicció social
Dret
Ordre jurisdiccional de l’àmbit del dret laboral que inclou aquelles qüestions vinculades a aspectes de les relacions laborals i a matèries vinculades a la Seguretat Social.
Integra els òrgans judicials que coneixen sobre les pretensions promogudes en l’àmbit del dret laboral, tant en la seva dimensió individual com collectiva, i que inclou aquelles qüestions no sols vinculades a aspectes de les relacions laborals entre d’altres, les controvèrsies entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball sinó també a matèries vinculades a la Seguretat Social i a les impugnacions de les actuacions de les administracions públiques realitzades en exercici de les seves potestats i funcions sobre les matèries esmentades La jurisdicció…
Joan Bialet i Massé
Agronomia
Dret
Medicina
Metge, advocat, agrònom i enginyer.
Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom
igualtat de gènere
Dret
Mandat d’igualtat pel qual no es poden establir diferències per raó de gènere que no persegueixin una finalitat d’integració o que suposin unes conseqüències desproporcionades d’acord amb la finalitat perseguida.
La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats mercantils A l’Estat…
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació retribuïda,…
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital nacional,…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…
Dret 2019
Dret
La guerra jurídica lawfare El concepte guerra jurídica va estar de moda el 2019 Fa allusió a l’ús abusiu de l’ordenament jurídic per a castigar l’adversari polític intern o extern Tot i que el terme ja apareix en alguns escrits de les darreres dècades del segle XX, el concepte es va popularitzar a partir d’un assaig de Charles J Dunlap del 2001 en el qual es definia la lawfare , guerra jurídica, com ‘l’ús del dret com a arma de guerra’ El sentit originari del terme segons el va presentar Dunlap es referia a l’ús del dret internacional públic i, en concret, del dret internacional…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament…
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…