Resultats de la cerca

El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en…

Generalment es refereix al cas de societats mercantils En la pràctica del ram de la construcció, hom distingeix entre el promotor , que és la persona o entitat per compte de la qual es construeix un edifici, i l’empresa estrictament constructora

El dret civil li ha servit de fonament principal i, a mesura que l’estructura socioeconòmica capitalista s’anà imposant, adquirí una independència i un contingut jurídic propis i serví de vehicle necessari per a l’expansió de la nova societat en lluita contra els obstacles feudals En una primera fase, a la baixa edat mitjana, fou un dret vinculat a una classe determinada els comerciants Posteriorment, i a partir del model francès creat per la Revolució Francesa, hom tendeix tendeix a construir el dret mercantil sobre l’acte de comerç, tot fent abstracció que fos o no comerciant la persona que…

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats mercantils…

Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…

Són fruits naturals els productes espontanis de la terra, arbratge, herbatge i dels arbres fruiters no conreats i les cries o els productes espontanis dels animals, fruits industrials els que pervenen de la terra o dels animals amb intervenció del treball de l’home, com agrícoles, forestals, miners, ramaderia, comerç, etc, i fruits civils els rendiments que hom obté de la mateixa cosa o per raó d’ella, com l’interès o les puges del diner, lloguers de les edificacions i arrendaments del terreny, cavalleries, vehicles, accions, obligacions, efectes mercantils, interessos de…

Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…

Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…

Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics, segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans Hom empra sovint el mot alemany Gesellschaft per a denotar aquest sentit sociològic del terme La forma de sociabilitat oposada a l’associació és la comunitat o Gemeinschaft Aquesta distinció, esdevinguda clàssica, és de Ferdinand Tönnies A l’antiga Roma, durant la república, existí una àmplia llibertat d’associació Constitueix,…