Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de suposar tinguts en…
Consell General del Poder Judicial
Dret
Òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol.
És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats cada cinc anys, sense possibilitat de…
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els requisits formals i…
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…
, ,