Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca
Dret
Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, però sense aprovar-ne el contingut.
Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unís 1413, Berenguer Unís 1439 i Bernat Joan Pol La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí segle XVI
esforç fiscal
Dret
Volum de recaptació generat pel total d’impostos pagats per una comunitat.
En el règim de finançament de la Generalitat de Catalunya previst a l’Estatut d’Autonomia del 2006, l’esforç fiscal de Catalunya és una variable en l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, ja que la garantia perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients —a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’estat— està condicionat al fet que aquests governs autonòmics portin a terme un esforç fiscal també…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…
Constitució d’Andorra
Dret
Constitució del Principat d'Andorra que entrà en vigor el 4 de maig de 1993.
La pervivència d’unes institucions d’origen medieval que només s’havien anat modificant parcialment al llarg del segle XX comportà l’adopció d’una norma constitucional que, respectant la personalitat específica del Principat, s’adeqüés plenament a l’entorn europeu del qual històricament forma part El 1981 fou creat el Consell Executiu, que establia una primera separació de poders i que inicià el procés de redacció del text, adoptat el 2 de febrer de 1993 Fou aprovat en referèndum el 14 de març, amb el 75,7% de participació i el 74,2% de vots afirmatius El 28 d'abril fou aprovada pels…
discapacitat intel·lectual
Dret
Dit de l’individu disminuït en una mesura variable en les seves activitats intel·lectuals amb relació als nivells considerats normals en una població.
Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal, abstracció i…
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’…
dret anglès
Dret
Dret que hom aplica a Anglaterra i al País de Gal·les, i que ha determinat les línies mestres del sistema jurídic anglosaxó en vigor a la majoria de territoris que, en un moment o altre, han estat sota el domini anglès.
El seu origen cal situar-lo a la conquesta d’Anglaterra pel normands Foren creats, aleshores, els tribunals Courts reials que, a través de llur jurisprudència, elaboraren el conjunt de normes jurídiques conegudes per common law , en clara oposició respecte dels costums locals aplicats per les jurisdiccions tradicionals que durant un temps es mantingueren Els tribunals reials, en decidir segons procediments més moderns i amb possibilitats superiors i de més eficàcia per a executar llurs decisions, anaren guanyant terreny El Segon Estatut de Westminster del 1285 fou un intent…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle…
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…