Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
jutge ordinari
Dret
Història del dret català
Jutge que tenia el caràcter de permanent dins una demarcació o organisme així reial com baronial.
Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors…
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
extravagant
Dret
Dit del notari o escrivà que no tenia assentament fix en una notaria, cúria o òrgan oficial.
adquisició
Dret
Atribució a una persona d’una cosa, d’un dret o d’una obligació que abans no tenia.
Com, per exemple, en dret internacional, l’adquisició de la nacionalitat, d’un territori, etc, o, en dret civil, l’adquisició de béns, d’un dret o d’una obligació, d’una herència, d’una servitud L’adquisició pot produir-se per virtud de la voluntat de l’adquirent per mitjà d’un contracte i altres negocis jurídics, o sense la voluntat de l’adquirent obligacions imposades per una decisió judicial, o obligacions tributàries imposades directament per les lleis
ban
Història
Dret
Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer (dit banat); originàriament tenia atribucions civils i militars
.
passi reial
Dret
Història del dret
Facultat que tenia l’estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu i permetre o no que es publiquessin o es complissin.
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou…
veedor
Història
Dret
A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.
En alguns regnes de la península Ibèrica, tenia funcions d’inspector reial de l’administració local i de legat reial
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal