Resultats de la cerca

L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…

Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i nullitats matrimonials, amb tribunals…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El Consell…

La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els…

El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç…

El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…

En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…