Resultats de la cerca

Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana

Aquest és interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat, per expiració del termini fixat en el contracte d’arrendament, per manca de pagament de la renda, per incompliment de les condicions del contracte, per gaudir de l’ús a precari o per altres causes estipulades en la llei

Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La seva…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de…

El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…

Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…