Resultats de la cerca

Constitueix també una garantia per a l’administrat, puix que comporta que l’actuació administrativa es realitzi a través d’uns actes formals predeterminats legalment

Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…

És un òrgan que té el seu origen en aquelles funcions que hom considera abstretes del conjunt de les finalitats generals de l’administració central o local, i que, per motius de política administrativa, hom considera més eficaç que siguin realitzades per una entitat pública independent

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…

Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els respectius…

A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del s VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria…

Pot establir-se en règim de monopoli o de lliure competència Es poden municipalitzar sense monopoli els establiments de forniment d’articles alimentaris o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i d’estalvi i espectacles públics La llei de règim local de l’Estat espanyol preveu la municipalització amb monopoli de l’aigua, l’electricitat, la recollida i l’aprofitament d’escombraries, les clavegueres, les llotges, els mercats, els escorxadors, les cambres frigorífiques i les pompes fúnebres Els serveis municipalitzats poden ésser prestats per mitjà de gestió directa,…

La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…

En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…