Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ajuntament en ple
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament, en tots els municipis.
És integrat per l’alcalde, que el presideix, i per tots els regidors municipals És el màxim òrgan deliberant del municipi i té competència per a decidir sobre totes les qüestions del govern municipal, llevat de les corresponents a la comissió permanent i a l’alcalde Així, li pertoca de decidir sobre les qüestions següents constitució de l’ajuntament, creació i modificació d’institucions municipals, adquisició de tota mena de drets i de béns, aprovació de les formes de gestió de serveis, contractació per a obres i serveis públics, aprovació de plans d’urbanisme i de…
administració autonòmica
Dret administratiu
Administració pública de nivell intermedi entre l’administració local i l’administració central.
Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc
junta general d’accionistes
Dret administratiu
A les societats anònimes o de responsabilitat limitada, organisme sobirà, decisori, no permanent ni executiu.
Els seus acords regeixen la voluntat social i tracten de l’aprovació dels estatuts fins a la del balanç de la liquidació final
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
impeachment
Dret administratiu
Procediment criminal instituït a la Gran Bretanya i als Estats Units per jutjar qualsevol funcionari públic per delictes contra l’estat.
Tant al Parlament britànic com al Congrés dels Estats Units, els diputats de la cambra baixa Cambra dels Comuns i Cambra de Representants, respectivament cursen la denúncia i actuen com a acusació, mentre que la cambra alta Cambra dels Lords i Senat, respectivament actua com a tribunal i dicta la sentència Bé que legalment vigent, a la Gran Bretanya és considerat un procediment obsolet el darrer cas hi tingué lloc al principi del segle XIX Als Estats Units, l’ impeachment requereix l’aprovació de la Cambra de Representants pel 51%, i la destitució només té lloc si les acusacions…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
padró
Dret administratiu
Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
En l’actual legislació de l’Estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquin habitualment en el territori de l’Estat espanyol, han d’ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d’una Amb l’entrada en vigor de la llei 4/1996 reguladora de les bases del règim local, es modificà el reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i s’establí un nou sistema de gestió pel qual restaren suprimides les renovacions del padró a partir d’aquell any La darrera actualització es realitzà l’1 de maig de 1996 A…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les…