Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
consell de districte
Dret administratiu
Instrument per a la descentralització de la gestió d’una ciutat, que facilita la participació dels ciutadans en el govern i l’administració.
És integrat pel president, per una comissió permanent, pel ple del consell i per diverses comissions de treball Entre altres funcions, ha de facilitar informació als ciutadans del districte sobre l’activitat municipal en general, sobre les activitats del consell de districte i sobre els tràmits a seguir per a sollicitar llicències
ombudsman
Dret administratiu
Figura de l’ordenament juridicoadministratiu suec, encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern.
Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia
raonador del ciutadà
Dret administratiu
Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d'Andorra amb relació a l'actuació de l'administració.
estat d’excepció
Dret administratiu
Situació de crisi prevista en els ordenaments constitucionals dels estats, en la qual es preveu l’adopció de mesures no permeses en condicions normals.
Faculta la suspensió temporal de drets fonamentals Els procediments per a implantar l’estat d’excepció són fixats en les constitucions de cada estat A l’Estat espanyol és regulat per l’article 116 del títol V de la Constitució sobre els estats d’alarma, d’excepció i de setge És declarat pel govern, amb autorització prèvia del Congrés dels Diputats, per a combatre alteracions de l’ordre públic que posen en perill el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, el funcionament de les institucions democràtiques o els serveis públics essencials
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de cinc a nou…
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
defensor del poble europeu
Dret administratiu
Figura jurídica que vetlla per preservar els drets i les llibertats dels ciutadans europeus, les queixes dels quals recull i vehicula, enfront de les institucions europees, llevat del Tribunal de Justícia.
És designat pel Parlament Europeu per la durada d’una legislatura Fou creat pel Tractat de Maastricht 1992 El primer a ocupar aquest càrrec fou el finlandès Jacob Söderman 1995-2003, seguit per Nikiforos Diamanduros 2003-13, Emily O’Reilly 2013-25 i Teresa Anjinho des del febrer del 2025 Té oficines a Estrasburg i Brusselles, i admet la recepció de queixes en català
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
defensor del poble
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara
tresor públic
Economia
Dret administratiu
Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques
.
El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta directament…