Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
prefecte | prefecta
Dret administratiu
A l’Estat francès, grau del comissari de la república, el qual, després de la llei de descentralització del 1982, és el representant de l’estat al departament o a la regió.
Darrerament, amb una jurisdicció més àmplia, hom ha creat uns prefectes de regió
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de…
comissari de la república
Dret administratiu
A l’Estat francès, representant del govern central al departament o a la regió.
Figura creada per la llei de descentralització del 1982, correspon a l’antigament anomenat prefecte és nomenat pel consell de ministres i exerceix el control a posteriori sobre les decisions preses pel consell general o regional
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…
consell de districte
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu dels districtes (o arrondissements
), circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos.
La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per una llei del…