Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades…
impeachment
Dret administratiu
Procediment criminal instituït a la Gran Bretanya i als Estats Units per jutjar qualsevol funcionari públic per delictes contra l’estat.
Tant al Parlament britànic com al Congrés dels Estats Units, els diputats de la cambra baixa Cambra dels Comuns i Cambra de Representants, respectivament cursen la denúncia i actuen com a acusació, mentre que la cambra alta Cambra dels Lords i Senat, respectivament actua com a tribunal i dicta la sentència Bé que legalment vigent, a la Gran Bretanya és considerat un procediment obsolet el darrer cas hi tingué lloc al principi del segle XIX Als Estats Units, l’ impeachment requereix l’aprovació de la Cambra de Representants pel 51%, i la destitució només té lloc si les acusacions…
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en termes dels…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
inspecció
Dret administratiu
Funció de l’administració pública que té per objecte de vigilar i controlar el compliment dels serveis administratius propis, de les obligacions tributàries o el compliment de la legislació vigent per part dels particulars.
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…