Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
dret tortosí
Dret català
Dret especial de la regió de Tortosa (l’antic terme general de Tortosa i algun lloc veí, com Ulldecona i Flix) recollit al darrer terç del segle XIII (Costums de Tortosa).
Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi atribuït…
quarta
Dret català
Dret romà
Dret a percebre la quarta part dels béns, normalment hereditaris.
El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català
substitució vulgar
Dret català
Institució preventiva d’hereu que consisteix a cridar a l’herència una o més persones amb el caràcter de substituts vulgars.
Aquests entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu En cas de premoriència de l’hereu instituït s’estendrà, salvant voluntat contrària del testador, a tots els casos en què l’instituït no pugui o no vulgui ésser hereu Es pot donar també en els llegats
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la …
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…