Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Portada de la Compilació del dret civil especial de Catalunya
© Fototeca.cat
Dret català
Text legal ordenador del dret civil català, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’Estat espanyol de 21 de juliol de 1960.
Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007
Dret català
Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.
Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos…
Costums de Lleida
Dret català
Recopilació del dret lleidatà duta a terme el 1228 pel jurista i cònsol de la ciutat Guillem Botet.
El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
Costums de Perpinyà
Dret català
Conjunt de disposicions de la vila de Perpinyà constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis.
En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica El text és conegut per tres cartularis del s XIV el Liber diversorum privilegiorum redactat vers el 1300, el Llibre verd menor vers el 1312 i el Llibre verd major vers el 1395, que n'ofereix una versió en català Els dos primers 87 articles semblen provenir d’una font manuscrita comuna el tercer 69 articles, d’un altre manuscrit primitiu La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196 Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts 1344 per Pere III de Catalunya-…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979
Dret català
Llei orgànica promulgada el 18 de setembre de 1979 i vigent fins el 2006 que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia.
La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —comissió dels vint— encarregada de redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2 d’agost, començà el mes següent a redactar l’Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren El projecte d’estatut fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el dia 29 de desembre de…
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…