Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret aragonès cal també adverar…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
accessió
Dret civil
Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix (accessió discreta) i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment (accessió contínua natural o industrial).
Les coses poden produir fruits naturals collites o rebre la incorporació d’altres pel treball de l’home edificació, plantació, o per accions de la natura alluvió, avulsió, mutació del llit d’un riu, formació d’illa En els béns mobles hom distingeix l’adjunció, la commixtió, i l'especificació El fonament del dret d’accessió és el principi jurídic que la cosa accessòria segueix sempre la principal, bé que certs tipus especials d’accessió es resolen legislativament segons criteris diferents En certs casos d’accessió edificació, plantació i d’altres pot haver-hi dret a indemnització, segons que…
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció, no és…
absència
Dret civil
Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
L’absència és considerada diferentment quant als seus efectes per les diverses legislacions Les legislacions inspirades en el codi de Napoleó estableixen diversos períodes respecte a l’administració dels béns de l’absent Així, en la legislació espanyola són considerades l’absència presumpta o de fet, o absència simple, i l’absència legal L' absència simple és la situació en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili o del lloc de la seva última residència sense que hom en tingui notícia i que permet als interessats o al Ministeri Fiscal sollicitar del jutge el nomenament d’…
absolució de posicions
Dret civil
Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant, sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant, prèvia l’aprovació d’aquestes pel jutge dins la prova de confessió en judici.
naturalització
Dret civil
Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal, atorgada de forma discrecional o subjecta a determinades regles i que sol prendre com a base la residència de l’estranger en el territori de l’estat.
El dret civil espanyol estableix dues menes de naturalització graciosa o discrecional és atorgada per reial decret i en circumstàncies excepcionals no requereix cap condició, llevat la d’ésser major d’edat o emancipat major de 14 anys assistit pel seu representant legal i per residència és atorgada pel ministre de justícia i necessita uns requisits de permanència en territori espanyol però, malgrat tot, no és absolutament reglamentada, car el ministre, tenint present l’interès social o l’ordre públic, és lliure de donar-la o de negar-la El temps normal de residència exigit és de deu anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina