Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
al·luvió
Dret civil
Tipus d’ accessió
natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement successiu i lent de terres produït als predis afins o rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.
Aquest augment és atribuït per la majoria de les legislacions als propietaris dels predis on les terres s’han anat acumulant
agermanament
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi de la comarca de Tortosa pel qual hom constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns del marit i la muller, tant els que tinguin en casar-se o en el moment de convenir el pacte d’agermanament, com els que adquireixin per qualsevol títol, mentre el matrimoni subsisteixi.
L’administració correspon a tots dos consorts És dit també pacte de mig per mig
afillament
Dret civil
Acceptació, recepció o acolliment d’una persona com a fill ( adopció
).
afectar
Dret civil
Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic.
La llei admet que el deutor respongui de determinades obligacions no solament amb tots els béns del seu patrimoni, sinó especialment amb un determinat bé, talment que el creditor pot exigir la realització d’aquest bé per obtenir la satisfacció de l’obligació
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…
adjunció
Dret civil
Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir totes dues, sense malmetre llur natura i tot formant un sol objecte, bé que amb una relació entre elles de principal a accessòria.
En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida per embelliment o perfecció té més valor que la cosa principal en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a optar entre…
cèdula personal
Dret civil
Document d’identitat creat el 1874 a l’Estat espanyol (amb precedents des del 1854), renovable anualment, que era ensems d’exacció tributària proporcionada, segons la seva classe, a la posició econòmica de l’interessat.
L’any 1926 la seva expedició passà a càrrec de les diputacions provincials A Catalunya, del 1932 al 1939, el lliurava la Generalitat S'extingí l’any 1943 Més tard fou substituït pel document nacional d’identitat