Resultats de la cerca

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País

Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629

Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic

El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics

En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on hom parteix, i en la línia collateral hi ha tants graus com persones hi hagi entre ambdues línies, sense comptar la de l’extrem del qual hom parteix La manera de computar el grau de parentiu en dret civil i en dret canònic és actualment idèntica

La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat,…

Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts…

La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…

Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos…