Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
testament hològraf
Dret civil
Dret civil català
Testament caracteritzat pel fet d’exigir uns requisits de forma molt simplificats (introduïts pel Codi Civil espanyol, seguint el model del Codi Civil francès): el testador, que només pot atorgar-lo si ha assolit la majoria d’edat, escriu ell mateix el testament, amb expressió de l’any, mes i dia de l’atorgament, i el signa.
Caduca si no es protocollitza dins el termini de cinc anys a comptar des de la mort del testador Desconegut a Catalunya, fou introduït per la jurisprudència a base de donar un abast excessiu a les disposicions del Codi Civil, per les quals, segons l’actual compilació del dret civil català, el testament hològraf vigeix a Catalunya
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’…
cens reservatiu
Dret civil
Cens pel qual una persona cedeix a una altra el domini ple d’una finca, reservant-se el dret a percebre, amb caràcter indefinit o perpetu, una pensió anual sobre la finca que ha de pagar el censatari.
És regulat pel Codi Civil espanyol
llicència marital
Dret civil
Autorització atorgada pel marit a favor de la muller per a acomplir uns actes determinats que la llei no considera vàlids sense l’esmentada autorització.
En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La…
curatela
Dret civil
Institució que té per objecte protegir els interessos dels menors emancipats, orfes de pare i mare, dels menors que han obtingut el benefici de majoritat i dels declarats judicialment pròdigs, assistint-los en els actes que no poden realitzar per si mateixos.
La curatela es troba regulada al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per la Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol
redempció d’una servitud
Dret civil
Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.
El codi civil vigent a l’Estat espanyol prescriu la redempció de les servituds de pasturatge i de llenyes, així com d’altres que donen dret a percebre fruits
interrogatio in iure
Dret civil
Facultat legal de tota persona interessada en una herència de demanar que l’hereu sigui cridat pel jutge a declarar, abans de trenta dies, si l’accepta o la repudia.
Hom interpreta el silenci de l’interpellat, segons el dret civil català, com a repudi, mentre que el Codi Civil espanyol ho entén com a acceptació de l’herència