Resultats de la cerca

Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a…

A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant

Els seus efectes són els mateixos que l’emancipació per concessió judicial o per voluntat del titular o titulars de la pàtria potestat

En el dret espanyol, el menor d’edat pot adquirir l’estat civil d’emancipat per matrimoni mentre hom tingui la capacitat legal per a casar-se o bé, si hom té més de setze anys, per concessió paterna o per decisió judicial El menor d’edat emancipat pot regir la seva persona i els seus béns, però li cal el complement de capacitat, consistent en el consentiment del pare, de la mare o del curador, per a disposar dels béns immobles, per a prendre diners a títol de préstec o per a disposar d’establiments mercantils o industrials o objectes d’extraordinari valor

La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…

En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, pertanyien, com els notaris, a l’estament dels artistes, i a partir del s XVI, tendiren a ascendir de categoria estamental

Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta