Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits…
usdefruit
Dret civil
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…
terme
Dret civil
Element accidental dels negocis jurídics que té com a efecte l’ajornament de llur execució (terme suspensiu), la fixació de la data o de les condicions en què s’extingeix (terme resolutori), o bé la pròrroga concedida pel creditor al deutor (terme de gràcia).
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…