Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
assumpció de deute
Dret civil
Canvi de subjecte passiu de l’obligació per conveni entre el deutor i un tercer, consentit per l’acreedor en el mateix acte o per acte posterior.
És cumulatiu si ambdós resten obligats i liberatori si únicament resta obligat qui assumeix el deute
repetició
Dret civil
Dret i acció de reclamar i d’obtenir la reintegració de quelcom que ha estat pagat indegudament o per error en benefici d’altri.
El qui ha cobrat injustament està obligat a la restitució cobrament de l’indegut, enriquiment injust
androna
Dret civil
Llenca estreta de terreny sense edificar entre dues cases contigües.
Segons un antic costum recollit a les Ordinacions d’En Santacília s XIV, i mantingut com a dret vigent per la compilació del dret català, hom està obligat a deixar una androna en obrir una finestra o construir un ràfec que afrontin al veí i, en un predi servent d’una servitud de llum o de vista, en alçar una edificació que afronti al predi dominant
permuta
Dret civil
Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa.
Antecedent històric de la compravenda, es regeix per moltes de les seves normes La diferència està en el fet que en la compravenda hom canvia una cosa per diner, mentre que en la permuta hom canvia una cosa per una altra ambdós contractants actuen com a venedors i n'assumeixen les responsabilitats com en la compravenda Si, a més, hi ha un pagament en diner i les parts contractants no han expressat llur intenció, hom ho considerarà permuta si el valor de la cosa donada com a part del preu excedeix el del diner Si hom perd per evicció la cosa rebuda en permuta, podrà optar per reclamar la…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
compravenda
Dret civil
Canvi d’una cosa per diners.
Segons el Codi Civil espanyol vigent, el contracte de compravenda obliga un dels contractants venedor a lliurar una cosa determinada, i l’altre comprador a pagar per aquella un cert preu en diners o amb un signe que els representi En aquesta definició hi ha els elements que la doctrina atribueix a la compravenda consentiment, cosa tant corporal com incorporal, siguin drets o béns, mobles o immobles, presents o futurs i preu Els subjectes d’aquest contracte han de tenir capacitat legal per a obligar-se El codi prohibeix la venda recíproca de béns entre marit i muller, si no hi ha separació d’…
absolució de posicions
Dret civil
Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant, sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant, prèvia l’aprovació d’aquestes pel jutge dins la prova de confessió en judici.
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…