Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
parentiu polític
Dret
Dret civil
Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre.
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta…
parentiu uterí
Dret
Dret civil
Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
grau
Dret civil
En el parentiu, distància que separa les persones entre les quals hom estableix el còmput.
En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem d’on hom parteix, i en la línia collateral hi ha tants graus com persones hi hagi entre ambdues línies, sense comptar la de l’extrem del qual hom parteix La manera de computar el grau de parentiu en dret civil i en dret canònic és actualment idèntica
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el…
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
aliments
Dret civil
Prestació econòmica que determinades persones estan legalment obligades a complir envers familiars propers en cas de necessitat, a fi que puguin cobrir les necessitats mínimes de subsistència.
Així, hom parla d’un deute d’aliments per part de qui els ha d’abonar alimentant, i d’un dret d’aliments per part de qui els ha de rebre alimentista, bé que és possible que l’obligació d’alimentar neixi també de contracte voluntari i no per obligació de la llei Els aliments deguts per imposició legal pressuposen una relació de parentiu entre alimentant i alimentista, el grau del qual determina cada legislació de forma variable esposos, fills, pares, germans, etc, com també és diferent, segons les legislacions, la quantia dels aliments satisfets, bé que normalment té relació amb…
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…