Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
tracte
Dret civil
Conveni o contracte debatut entre dues parts.
En el cas de compravenda, quan el preu és una quantitat fixa i determinada abans de començar a portar el tracte a compliment, hom el fa en aquestes condicions tracte a bell ull, fent un capmàs, o a preu fet Quan el preu és un tant per unitat de pes, gruix, mida, peça o altra unitat d’utilització, hom parla de tracte per unitat
compravenda
Dret civil
Canvi d’una cosa per diners.
Segons el Codi Civil espanyol vigent, el contracte de compravenda obliga un dels contractants venedor a lliurar una cosa determinada, i l’altre comprador a pagar per aquella un cert preu en diners o amb un signe que els representi En aquesta definició hi ha els elements que la doctrina atribueix a la compravenda consentiment, cosa tant corporal com incorporal, siguin drets o béns, mobles o immobles, presents o futurs i preu Els subjectes d’aquest contracte han de tenir capacitat legal per a obligar-se El codi prohibeix la venda recíproca de béns entre marit i muller…
causa de contracte
Dret civil
Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
És un requisit necessari per a l’existència d’un contracte, i de la seva diferent qualitat depenen la qualificació jurídica i la regulació del contracte La causa dels contractes onerosos és el fet de rebre la cosa o prestació a què l’altra persona s’obliga per al comprador és rebre l’objecte comprat, i per al venedor, el seu preu per a l’arrendatari és gaudir de la cosa i usar-la, i per a l’arrendador, percebre'n el lloguer etc, i en els contractes gratuïts donació i altres és l’ànim de liberalitat Hi ha contractes amb causa mixta el pare que ven a un fill una cosa a preu…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit