Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fiança de la faç
Dret civil
Fiança que respon del reu en allò que es refereix a totes les obligacions reals i personals.
llegat de part alíquota
Dret civil
Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
No essent hereu, el legatari de part alíquota no respon com a deutor dels deutes hereditaris i, per tant, només pot exigir l’import líquid de la part de l’herència que li correspon, la qual no ha de percebre necessàriament en béns hereditaris, sinó que l’hereu pot optar per pagar-li en diner
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…
acceptació d’herència
Dret civil
Acte pel qual l’hereu manifesta la voluntat de fer seva l’herència.
És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en respon…
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…