Resultats de la cerca

Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…

Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes

La duana acompleix una doble funció és un instrument de política econòmica i una font d’ingressos públics Les seves funcions són la intervenció del tràfic de viatgers i mercaderies a les fronteres, costes i illes amb la finalitat de percebre els drets aranzelaris, la vigilància per evitar el frau, l’atenció envers l’acompliment de les disposicions sanitàries, l’auxili al poder públic quant a higiene i seguretat, etc

Anomenat també dret financer o dret trubutari , es fonamenta en les disposicions que regulen el pressupost general de l’estat

El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l…

Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…